Avui us parlaré sobre la conferència que va haver el divendres 15 de novembre.
Aquesta conferència van parlar sobre l'utilització de les pissarres electròniques i dels ipads en el món educatiu. En aquí en el que vam fer va ser utilitzar el twitter, i anant escribint a través d'ell coses de la conferència. La conferència va estar dividida en dues parts. En la primera van parlar sobre l'utilització de les pissarres electròniques en el dia a dia en les escoles. Ens van donar consells i vam poder veure quines aplicacions eren les que feien servir . En aquesta fotogràfia que vaig fer durant la confèrencia és pot veure com el coferenciant ens està explicant una de les aplicacions.
En la segona part de la conferència van venir l'escola Mare de Déu de la Mercè, els qui ens van explicar l'utilització dels ipads en el àmbit escolar, sobretot ens van destacar el de anglès i matemàtiques, també ens van explicar que en el ipad no podem trobar molts programes i que molts d'ells els han creat la pròpia escola.
En aquesta fotogràfia és pot veure com utilitzen l'ipad a primària.
Descriure. Què és descriure? Descriure és un concepte
difícil d’explicar-ho però molts cops és més difícil realitzar-ho, sinó que
m’ho diguin a mi que el passat 30 d’octubre vaig haver de descriure a dues
companyes a la classe de COED, per partida doble: per una banda vaig descriure
a la Sandra amb una imatge i un eslògan, i per una altra vaig descriure a la
Mar d’una forma més atrevida: Vaig fer-li una cançó que vaig titular: Ella és…
Descriure és una actitivitat que realitzem des del principis
dels temps. La descripció és un mode d’organització del discurs que pretén
representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques,
sentiments, etc. És poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels
més concrets als més abstractes. L’objectiu primordial de la descripció és
proporcionar informació i característiques diferents dels objectes. El to pot
ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del
propòsit de l’intercanvi, aixó com el grau d’importància que atorguem a ordenar
estrictament la informació.
Podem distingir dos classes de descripció:
· La descripció objectiva: L’autor adopta una
actitud imparcial davant l’objecte descrit, i és limita a descriure amb la
major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el
defineixen( no intenta suscitar cap emoció estètica en el lector). Aquest tipus
de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.
· La descripció subjectiva: l’autor reflecteix el
que li suggereix personalment l’objecte que descriu. Conté una gran càrrega
subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
Com heu pogut observar us he fet una breu explicació del què
és la descripció.
Ara un diré les diverses maneres que existeixen per descriure
per una banda podem descriure a partir de contes, per vídeos, per assajos, per
poesies, per poesies visuals, per novel·les, per fotografies tal i com vaig fer
amb la descripció de la meva companya Sandra.
I també per cançons tal
com vaig fer a la meva companya Mar.
Per finalitzar l’entrada m’agradaria compartir amb tots
vosaltres que llegiu el meu blog, la lletra de la cançó que vaig fer
amb molta il·lusió a la meva companya Mar Ferrer on em vaig atrevir a
versionar la popular cançó de Pabló Alborán ( Te echado demenos).
Hola de nou estimats lectors de Primers passos d’innocència!
Fa dies a la classe de COED vam treballar per grups set
articles sobre el procés comunicatiu.
Els articles sobre el procés comunicatiu són els següents:
Escoltar i sentir.
Aprendre i créixer.
El regal de la comunicació.
Fer silenci.
Gramàtiques del silenci.
Un tramvia anomenat.
Una imatge val més que mil paraules.
Al meu grup ens va tocar un titulat: fer silenci. El article
era senzill però amb moltes veritats amagades sobre paraules conegudes i
d’altres més complexes.
Francesc
Torralba en el capítol de fer silenci, que pertany al llibre de “L’Art
d’escoltar”, intenta explicar la importància que té el silenci per tal de
realment escoltar a l’altre persona i el que diu. Escoltar, per tant, requereix
un silenci tant físic com interior.No
només serveix el silenci físic, si fos així, ens quedaríem a mig camí del que
és realment escoltar i possiblement només sentiríem el que ens diuen.
Aquest silenci interior és més
difícil d’assolir perquè la nostra ment sempre té alguna distracció. Tendim a
ocupar-la amb objectes, representacions, records... La ment vola d’aquí cap
allà i tot el que hi flueix ens supera. Tot això, però, és una immersió
provisional que ens distreu durant uns instants i ens fa perdre el fil.
Les distraccions poden venir donades per aspectes externs o bé interns. En el
segon cas, l’oient, per exemple, pot relacionar alguna paraula del discurs que
està escoltant i, arrel d’aquella paraula, tenir un allau de pensaments,
records, reflexions, emocions... Que fan que es distregui i deixi de seguir el
discurs, per tant, com hem dit abans, perdi el fil del discurs.
Per tal d’evitar que la nostra ment
caigui en distraccions cal deixar-la en blanc, assolir aquesta tabula rasa que
representa que som al néixer. Així, aconseguir que la ment és centri totalment
en les paraules de l’altre i eviti la dispersió.
Quan s’aconsegueixi silenciar
aquestes veus de la nostra ment, és quan l’altre ressona dins nostre i de
veritat l’estem escoltant.
Per acabar m'agradaria acabar posar una frase del article:
“Cal tenir ben present que el silenci no
és l’absència de paraules, sinó una creació interior”.
Avui us parlaré d'un altre lloc web revolucionari: YouTube.
Com bé he dit youtube és un lloc web en el qual els usuaris poden pujar i compartir vídeos. Va ser creat per tres extreballadors de PayPal el febrer de 2005.
YouTube fa servir un reproductor en línia basat en Adobe Flash per mostrar el seu contingut (tot i que també pot ser un reproductor basat en l'estàndard HTML5, que YouTube va incorporar poc després que la W3C el presentés i que és suportat pels navegadors web més importants). És molt popular gràcies a la possibilitat d'allotjar vídeos personals de manera senzilla. Allotja una varietat de clips de pel·lícules, programes de televisió i vídeos musicals. Malgrat que les normes de YouTube impedeixen pujar vídeos amb drets d'autor, aquest material existeix en abundància, així com continguts amateur com videoblocs. Els enllaços a vídeos de YouTube poden ser també insertats en blogs i llocs web personals fent servir API o incrustant codi HTML.
A la classe de GITIC hem après ha editar vídeos, per això aquí us deixo el projecte que he realitzat:
Avui parlaré de diferents conceptes tractats a la classe de GITIC: la blogosfera educativa, el Twitter, Scoop.it, i el Scratch.
BLOGOSFERA
La blogosfera educativa és un treball demanat pel mòdul de processos i contextos educatius II, a les assignatures de GITIC i COED. La intenció d’aquest blog és fer seguiment de les tasques que treballem a totes dues matèries.
L’estructura que seguirem per realitzar el treball és:
Descripció: Haurem d’explicar què és el que treballem, com funciona allò del que volem informar.
Reflexió: Reflexionar sobre l’aspecte (la nostra opinió).
Ampliació: Podem posar exemples, anècdotes, vídeos, enllaços d’algun aspecte relacionat amb el tema.
Pels que no sabeu exactament que és un blog us parlaré de què es tracta: És com una mena de diari a partir de la xarxa per interactuar amb diferents persones que poden estar interessades del que parles.
Els blogs són col·laboratius perquè té la possibilitat que les altres persones que el consultin puguin comentar per tal de millorar algun aspecte. A més són definibles perquè el propietari pot restringir l’entrada al blog, és a dir, té la possibilitat de posar l’opció de posar qui vol que comenti i qui no. També són interactius perquè el propi blog, pot enllaçar a altres blogs, webs, vídeos… I per últim és que és gratuït.
Per últim m’agradaria recomanar aquest blog, tan altres blogs inspirats en la blogosfera educativa, a persones que estiguin interessades sobre la pedagogia de l’educació.
MÉS QUE UNA XARXA SOCIAL... TWITTER
És una plataforma virtual que consisteix en què un tuiter (popularment dit), pot enviar i llegir missatges de text d'una longitud màxima de 140 caràcters (denominats tweets, tuits, o piulades) per mitjà del mateix Twitter, SMS, missatgeria instàntania o bé aplicacions de tercers com Twidroid, Twitterrrific, Tweetie, Facebook, Twinkle, Tweetboard o TweetDeck.
El twitter l'utilitzem per informar a persones que ens segueixen, dels punts que tractem a classe. El hagstag més popular que utilitzem és #gitic13.
Penso que és una molt bona plataforma per saber notícies d'interès, reflexions, vídeos... de persones que potser comparteixen els mateixos interessos que nosaltres.
Ara us posaré el meu link de twitter per si voleu consultar-lo:
És una de les plataformes que ofereix de la manera més fàcil i senzilla reunir informació del que estem interessats, a més es pot compartir amb les persones que et segueixen.
Penso que és un bon sistema per a la recerca d'informació, ja que et porta diferents pàgines sobre el tema buscat.
Ara us passaré una pàgina que explica molt més bé aquesta plataforma. Us animo que l'utilitzeu. Per a mi ha estat un gran descobriment.
És una aplicació informàtica destinada principalment als nens, mitjançant la qual poden explorar, experimentar i manifestar idees de manera creativa i divertida. També poden treballar amb bases d'animació i programació de l'ordinador amb l'ajuda d'una interfície gràfica senzilla.
A la classe de GITIC l'hem utilitzat perquè és un bon mètode per fer projectes. A més és una bona demostració que a partir d'aquesta plataforma es poden aprendre altres assignatures com: matemàtiques, llengua...
Segons la meva opinió penso que està molt bé i és una eina que recomanaria que els professors d'educació utilitzessin pels seus alumnes.
Ara un posaré un projecte de Scratch fet per mi i una companya de classe, Sandra Pérez, on podeu veure una interacció entre dos personatges que es desenvolupa a una discoteca. A les persones que hem visiteu, m'agradaria donar-vos les gràcies, i fins a la pròxima!
Hola benvolguts lectors i lectores em dic Ángela Navarro García i tinc 18 anys. Actualment estic estudiant primer d' Educació Primària a la Universitat de Blanquerna.
En aquest Blog anomenat: Primers passos d'innocència m'agradaria que tu, estimat lector poguessis comprovar la gran emoció que tinc per començar aquest intens camí que tot just acabo de començar.
El Blog es tracta d'un projecte demanat a classe pel mòdul de Processos i Contextos educatius II relacionat amb dues assignatures que fem respectivament. Per una banda fem Comunicació oral escrita i digital (COED) portada a terme per l'Imma i Gestió de la informació i les TIC (GITIC) on el nostre professor és en Jorge. El treball es basa en què les classes més significatives i les que sens dubte més m'hagin ajudat i pensi que us poden ajudar a vosaltres també aniré creant diverses entrades per tal que pugueu consultar el meu Blog sempre que vulgueu.
Dit això us puc dir que sóc una persona molt il·lusionada i amb ganes d'aprendre més i més al llarg d'aquests quatre cursos.
Ara us deixaré un petit fragment que sincerament m'ha emocionat però sobretot m'ha donat més valor i coratge per dir que sí que el que de debò vull ser: ÉS MESTRE!
Em van preguntar al carrer: Quina professió vas estudiar? I Jo li vaig contestar: Educació. Aquesta persona, mirant-me amb estranya expressió en el seu rostre, va riure i va dir en veu baixa: Quina professió més fàcil. Es passen els dies jugant amb nens. Jo amb la meva cara ben enlaire li vaig dir amb fermesa: siii.. Sóc docent...
No treballo en empreses però si en un espai on promoc coneixements en nens i joves...
NO discrimino, perquè dono Amor a tots per igual...
NO sóc directiu, però el teu Fill em veu com un Líder i Sóc el seu Model a seguir .. NO Sóc Psicòleg, però puc fer que el teu Fill cregui en Si mateix...
NO Sóc Doctor, però puc diagnosticar mancances en aquests Joves...
NO tinc horari de treball, ja que mentre Vosaltres esteu mirant la televisió i/o dormint, alguns estem planificant perquè el teu fill tingui el Millor Aprenentatge.
NO Sóc Arquitecte per construir edificis, però si construeixo Somnis i Valors.
NO jugo amb els nens, participo en la construcció del seu aprenentatge.
NO jugo amb la plastilina, modelo Somnis.
Lluita per la nostra Professió i demostra, amb Dignitat, que som Excel•lents professionals i que per arribar a ser enginyer, advocat, metge, entre altres professions, es necessita d’un DOCENT!
