Descriure. Què és descriure?
Descriure és un concepte difícil d’explicar-ho però molts cops és més difícil realitzar-ho, sinó que m’ho diguin a mi que el passat 30 d’octubre vaig haver de descriure a dues companyes a la classe de COED, per partida doble: per una banda vaig descriure a la Sandra amb una imatge i un eslògan, i per una altra vaig descriure a la Mar d’una forma més atrevida:
Vaig fer-li una cançó que vaig titular: Ella és…
Descriure és un concepte difícil d’explicar-ho però molts cops és més difícil realitzar-ho, sinó que m’ho diguin a mi que el passat 30 d’octubre vaig haver de descriure a dues companyes a la classe de COED, per partida doble: per una banda vaig descriure a la Sandra amb una imatge i un eslògan, i per una altra vaig descriure a la Mar d’una forma més atrevida:
Vaig fer-li una cançó que vaig titular: Ella és…
Descriure és una actitivitat que realitzem des del principis
dels temps. La descripció és un mode d’organització del discurs que pretén
representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques,
sentiments, etc. És poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels
més concrets als més abstractes. L’objectiu primordial de la descripció és
proporcionar informació i característiques diferents dels objectes. El to pot
ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del
propòsit de l’intercanvi, aixó com el grau d’importància que atorguem a ordenar
estrictament la informació.
Podem distingir dos classes de descripció:
· La descripció objectiva: L’autor adopta una
actitud imparcial davant l’objecte descrit, i és limita a descriure amb la
major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el
defineixen( no intenta suscitar cap emoció estètica en el lector). Aquest tipus
de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.
· La descripció subjectiva: l’autor reflecteix el
que li suggereix personalment l’objecte que descriu. Conté una gran càrrega
subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
Com heu pogut observar us he fet una breu explicació del què
és la descripció.
Ara un diré les diverses maneres que existeixen per descriure
per una banda podem descriure a partir de contes, per vídeos, per assajos, per
poesies, per poesies visuals, per novel·les, per fotografies tal i com vaig fer
amb la descripció de la meva companya Sandra.
Per finalitzar l’entrada m’agradaria compartir amb tots
vosaltres que llegiu el meu blog, la lletra de la cançó que vaig fer
amb molta il·lusió a la meva companya Mar Ferrer on em vaig atrevir a
versionar la popular cançó de Pabló Alborán ( Te echado demenos).
ELLA ÉS...
Podria començar
que ella és especial.
Una noia peculiar,
d’uns ulls grans i verds i
un somriure sense igual,
Tenia ganes ja
de dedicar-te això
per expressar que sento
Un rellotge en espera,
i uns minuts només parlant de tu.
Sens dubte es tracta de la Mar,
fa temps que ens coneixem les dos
És diferent, és especial
en el món, no trobem dues noies iguals
És diferent, és especial
és el moment de parlar tots de la Mar...
Morena
ella és,
d’estatura
normal,
uns
dents perfectes,
llavis
carnosos, pell morena,
cabells
llargs i sedosos.
Avui
la Mar Ferrer,
ella
es troba aquí
protagonitzant
la història
de
dues nenes, dues dones
que
ara són més que amigues.
A
l’escola Sant Ramon Nonat
va
iniciar-se una gran amistat.
És diferent, és especial
en el món, no trobem dues noies iguals
És diferent, és especial
és el moment de parlar tots de la Mar...
A
parlar de la Mar...
A
parlar de la Mar...
Paraules,
que
il·luminen el meu rostre
i per
tant nomes puc dir:
ara és
el seu temps!
És diferent, és especial
en el món, no trobem dues noies iguals
És diferent, és especial
és el moment de parlar tots de la Mar...
La Mar, la Mar, la Mar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada