Silenci!

Hola de nou estimats lectors de Primers passos d’innocència!

Fa dies a la classe de COED vam treballar per grups set articles sobre el procés comunicatiu.

Els articles sobre el procés comunicatiu són els següents:

• Escoltar i sentir.
• Aprendre i créixer.
• El regal de la comunicació.
• Fer silenci.
• Gramàtiques del silenci.
• Un tramvia anomenat.
• Una imatge val més que mil paraules.

Al meu grup ens va tocar un titulat: fer silenci. El article era senzill però amb moltes veritats amagades sobre paraules conegudes i d’altres més complexes.

Francesc Torralba en el capítol de fer silenci, que pertany al llibre de “L’Art d’escoltar”, intenta explicar la importància que té el silenci per tal de realment escoltar a l’altre persona i el que diu. Escoltar, per tant, requereix un silenci tant físic com interior.No només serveix el silenci físic, si fos així, ens quedaríem a mig camí del que és realment escoltar i possiblement només sentiríem el que ens diuen.

Aquest silenci interior és més difícil d’assolir perquè la nostra ment sempre té alguna distracció. Tendim a ocupar-la amb objectes, representacions, records... La ment vola d’aquí cap allà i tot el que hi flueix ens supera. Tot això, però, és una immersió provisional que ens distreu durant uns instants i ens fa perdre el fil. Les distraccions poden venir donades per aspectes externs o bé interns. En el segon cas, l’oient, per exemple, pot relacionar alguna paraula del discurs que està escoltant i, arrel d’aquella paraula, tenir un allau de pensaments, records, reflexions, emocions... Que fan que es distregui i deixi de seguir el discurs, per tant, com hem dit abans, perdi el fil del discurs.

Per tal d’evitar que la nostra ment caigui en distraccions cal deixar-la en blanc, assolir aquesta tabula rasa que representa que som al néixer. Així, aconseguir que la ment és centri totalment en les paraules de l’altre i eviti la dispersió.

           

Quan s’aconsegueixi silenciar aquestes veus de la nostra ment, és quan l’altre ressona dins nostre i de veritat l’estem escoltant. 

Per acabar m'agradaria acabar posar una frase del article:

“Cal tenir ben present que el silenci no és l’absència de paraules, sinó una creació interior”.

Fins a la pròxima!