Estimats lectors i lectores del meu blog.
Avui em trobo
aquí per dedicar-vos uns minuts de com he viscut en primera persona recitar un
poema de Joan Maragall davant de tota la classe.
Ha estat una experiència bastant difícil que realment m’ha
fet patir bastant. Un cúmul de nervis, adrenalina, ganes d’acabar i recitar el
poema Enviant Flors es va apoderar de mi el passat 5 de desembre.
A la classe de COED la nostra tutora de l’assignatura l’Imma
des de les primeres sessions que vam fer a classe ens va explicar que hauriem
de fer una recitació d’un poema, en el qual un company ens faría d’anotadors,
en el cas que ens quedem en algún momento del poema en blanc i un altre ens
grabaría per fer posteriorment una autoavaluació.
Doncs si el dia 5 de desembre va arribar i la primera a les
12 vaig haver de recitar.
Vaig recitar el poema que com bé abans he dit es titula
Enviant Flors de 1891, d’un gran escriptor molt reconegut: Joan Maragall.
Ara un posaré el poema:
Veig flors, i penso en tu. Faré portar-lesa tu pel dolç camí de cada dia;que omplin d'aromes davant meu la via,després a vora teu vindré a olorar-les.
Grat ens serà tenir-les davant nostre,a l'hora de parlar de l'amor meu:vers el gerro florit baixaré el rostre,tot alçant els meus ulls al somrís teu.
Tu triaràs una poncella encesa,al damunt del teu pit la clavaràs,i, amb moviment de cígnia bellesa,arquejant el teu coll l'oloraràs.
Al sentir l'alè tebi amb què la mulles,al frec constant del teu bell rostre ardent,la rosa adreçarà totes ses fullesi es badarà desesperadament.
I encara em mig riuràs; mes quan me vegesde tu a la flor, mentres jugueu aixís,moure l'esguard guspirejant d'enveges,fugirà en sec ton confiat somrís.
Per acabar m’agradaría posar un vídeo en el qual el poema de Joan Maragall és recitat d’una manera molt especial cantat.
Fins a la pròxima estimats lectors i lectores!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada