Les quatre habilitats lingüístiques i les propietats de text/discurs.

A la classe de Coed hem treballat les quatre habilitats lingüístiques.
Adivineu quines són?

No patiu aquí mateix en uns minuts us faré un recordatori de quines són aquestres quatre. La primera habilitat lingüística és llegir.

Llegir és el procés mitjançant el qual és comprèn un text escrit. Llegir és igual a comprendre. I podem trobar quatre implicacions per Isabel Solé(1982).

 1. Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. Això vol dir que el significat que té un escrit pel qui llegeix no és una replica del significat que l’autor va voler donar-li. És una construcció pròpia que implica el text, que implica els coneixements previs de l’autor i els objectius que s’enfronta.
2. Llegir és aconseguir un objectiu. Sempre llegim per alguna finalitat. L’objectiu guia a la lectura. Els objectius poden ser molts i molt variats. L’objectiu determinarà el tipus,estratègies de cultura i moltes vegades el control inconscient que exercim de la lectura.
3. Llegir és un procés d’interacció entre qui llegeix i el tema. Qui llegeix ha de fer-se seu el text. Relacionant-lo amb allò que ja sap i en segon lloc ha d’adaptar-se al text. Transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.

F.Smith: informació visual/informació no visual 

Això consta en la comprensió: Saber desifrar, conèixer la llengua en què és escrit, familiaritzar amb el tema tractat.
4. Llegir és un procés de predicció i inferència* continua, això és diu perquè qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre això ho pot fer a partir d’algun element del text, a partir de funció dels seus coneixements i a mesura que va llegint, redificant o reformulant aquestes hipòtesis i si cal en fa algunes de noves.

inferència*  : És l’habilitat de comprendre algún aspect del text, a partir del significat de la resta, a partir del context.

La segona habilitat és escriure: aquesta és un procés en el qual és produeix un text escrit significatiu. Escriure té tres aspectes importants: 
1. Aspectes formals: com la cal•lígrafia (habilitat motora o motriu), la relació so-grafia, i la disposició en l’espai.
2. Aspectes lingüístics: morfològics, lexicològics, sintàctics, semàntics.
3. Aspectes discursius: tipologia textual (tipus de text), propietats del text/característiques del text (coherencia, adeqüació, cohesió, correcció,estil/repertori/variació), procés de composició escrita: (planificar, redactar, revisar).

La tercera habilitat lingüística és parlar, aquesta és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

I l’última, però no menys important és escoltar.
 Escoltar és comprendre un missatge, a partir d’enlleçar un procés cognitiu de construcció de significat i d’interpretació d’un discurs o un missatge pronunciat oralment. 
Aquesta  té sis implicacions:
1. Demana un paper actiu i participatiu.
2. Demana un respecte pel emissor i per les seves idees.
3. Demana ser objectiu per intentar entendre que ens vol dir l'altre.
4. Sap descobrir els objectius i pròposits de l'orador.
5. Sap descobrir les idees principals del missatge.
6. Sap reaccionar el missatge i parlar si cal quan acaba l'orador.



A continuació m'agradaria explicar les característiques o propietats del text/ discurs, ja que també és molt important a l'hora d'escriure en un text.
Es pot trobar de dos tipus: les descriptives i les prescriptives (que són les que marquen només l’ús.). Les característiques del text són les propietats que té un escrit quan actua eficaçment com a missatge real en una situació comunicativa. Quan passa tot això parlem d’un text significatiu. Sinó les compleix és un no-text (majoritàriament d’oracions sense sentit). Són les que analitzen, expliquen el funcionament d’un aspecte lingüístic.
A continuació explicaré quatre pinzellades d’aquestes propietats :

 • Adequació: El grau d’adaptació d’un discurs a la seva situació comunicativa, tenint en compte l’interlocutor i el propòsit o objectiu.
 • Coherència: Propietat del text que selecciona la informació rellevant de la que no és. A més estableix la relació lògica i no contradictòria entre les diferents parts d’un text/discurs. I tenint en compte l’estructura lògica del text.
• Cohesió: Conjunt de relacions o vincles de significat que s’estableixen entre diferents parts del text i que permeten al lector interpretar aquest text amb eficàcia. És pot aconseguir amb connectors o formes de cohesió, com per exemple: el•lipsis del subjecte, locucions (adverbials, preposicionals…), pronoms, conjunció, preposicions, adverbis.
• Correcció: Es refereix a la “norma” explícita d’ús en una comunitat lingüística de parlants. [L’autoritat lingüística: DIEC (diccionari), establert pel Institut d’estudis Catalans].
• Variació: Es refereix a la qualitat dels trets estilístics i expressius d’un escrit d’acord amb determinats valors i actituds socials. (Ús de sinònims, hiperbatons, metàfores…).

Ara m'agradaria recomenar-vos un llibre que vam llegir a classe:
Com parlar bé en públic, un llibre que també requereix tenir en compte les quatre habilitats lingüístiques i les propietats del text ja que un bon orador ha de saber: llegir perfectament alguna cita, escriure un bon guió, parlar evidentment i escoltar al públic.

Després d’una explicació curta però intensa segur que us he aclarat una mica més del que són les quatre habilitats lingüístiques.

Espero que més o menys pogueu veure que fem a les classes. 

 Fins a la pròxima!