Fins aquí un petit però intens viatge.

Avui és 30 de desembre. 
L’última publicació que veureu en aquest blog creat per mi: una alumna de primer grau d’Educació Primària de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna.

Des del primer dia que ens van presentar el blog ens vam dir que el dia 31 es tanca el blog i que la finalitat primordial es que vosaltres estimats lectors entengueu una mica més que fem a les matèries de GITIC i de COED.

Espero que realment les meves entrades us hagin ajudat a comprendre una mica més, que fem a classe, com treballem, però sobretot hagueu pogut comprovar en les meves paraules la motivació, la il·lusió i les ganes que tinc per arribar algun dia a ser mestre.

Poca cosa més us puc dir només que en poca cosa més de tres mesos la meva visió del que significa ser mestra a canviat bastant en diferents aspectes.

Per finalitzar m’agradaria fer una síntesi de tot el que he après a aquestes dues matèries: Per part de Gitc hem après ha utilizar el google drive, l’soop.it, l’sctach, el twitter, procesar vídeos al youtube, què és la famosa taxonomia de bloom, el prezi, el pearltrees; entre d’altres coses… I a Coed hem après a parlar una mica més a parlar en públic, les quatre habilitats lingüísitques, com és fa una bona descripció, en que és basa el procés comunicatiu…

Fa 110 vaig començar aquest llarg camí i encara que el treball d’aquest blog ha acabat, el meu camí com a futura mestra contínua.

Els meus millors desitjos per a tots i sempre recordeu tirar endavant perquè com deia un gran home Nelson Mandela: “Nosaltres podem canviar el món i fer d’ell un millor lloc. Esta en les nostres mans marcar la diferència”. Lluiteu pels vostres somnis i mai deixeu que ningú us faci creure que no podeu perquè les úniques persones que podem fer el nostre camí som nosaltres mateixos.

Recordeu que la nostra autèntica vida és aquella que tenim en els somnis desperts estimats lectors!

Fins aviat i feliç any 2014!!! 

Del 5 de desembre de 2013 a 1891...

Estimats lectors i lectores del meu blog.

Avui em trobo aquí per dedicar-vos uns minuts de com he viscut en primera persona recitar un poema de Joan Maragall davant de tota la classe.

Ha estat una experiència bastant difícil que realment m’ha fet patir bastant. Un cúmul de nervis, adrenalina, ganes d’acabar i recitar el poema Enviant Flors es va apoderar de mi el passat 5 de desembre.

A la classe de COED la nostra tutora de l’assignatura l’Imma des de les primeres sessions que vam fer a classe ens va explicar que hauriem de fer una recitació d’un poema, en el qual un company ens faría d’anotadors, en el cas que ens quedem en algún momento del poema en blanc i un altre ens grabaría per fer posteriorment una autoavaluació.

Doncs si el dia 5 de desembre va arribar i la primera a les 12 vaig haver de recitar.

Vaig recitar el poema que com bé abans he dit es titula Enviant Flors de 1891, d’un gran escriptor molt reconegut: Joan Maragall.

Ara un posaré el poema:

Veig flors, i penso en tu. Faré portar-les

a tu pel dolç camí de cada dia;

que omplin d'aromes davant meu la via,

després a vora teu vindré a olorar-les.

Grat ens serà tenir-les davant nostre,

a l'hora de parlar de l'amor meu:

vers el gerro florit baixaré el rostre,

tot alçant els meus ulls al somrís teu.

Tu triaràs una poncella encesa,

al damunt del teu pit la clavaràs,

i, amb moviment de cígnia bellesa,

arquejant el teu coll l'oloraràs.

Al sentir l'alè tebi amb què la mulles,

al frec constant del teu bell rostre ardent,

la rosa adreçarà totes ses fulles

i es badarà desesperadament.

I encara em mig riuràs; mes quan me veges

de tu a la flor, mentres jugueu aixís,

moure l'esguard guspirejant d'enveges,

fugirà en sec ton confiat somrís.

Per acabar m’agradaría posar un vídeo en el qual el poema de Joan Maragall és recitat d’una manera molt especial cantat.

Fins a la pròxima estimats lectors i lectores!

Descriure...

Descriure. Què és descriure? 
Descriure és un concepte difícil d’explicar-ho però molts cops és més difícil realitzar-ho, sinó que m’ho diguin a mi que el passat 30 d’octubre vaig haver de descriure a dues companyes a la classe de COED, per partida doble: per una banda vaig descriure a la Sandra amb una imatge i un eslògan, i per una altra vaig descriure a la Mar d’una forma més atrevida:
 Vaig fer-li una cançó que vaig titular: Ella és…

Descriure és una actitivitat que realitzem des del principis dels temps. La descripció és un mode d’organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. És poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes. L’objectiu primordial de la descripció és proporcionar informació i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l’intercanvi, aixó com el grau d’importància que atorguem a ordenar estrictament la informació.

Podem distingir dos classes de descripció:

·    La descripció objectiva: L’autor adopta una actitud imparcial davant l’objecte descrit, i és limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen( no intenta suscitar cap emoció estètica en el lector). Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.

·   La descripció subjectiva: l’autor reflecteix el que li suggereix personalment l’objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

Com heu pogut observar us he fet una breu explicació del què és la descripció.

Ara un diré les diverses maneres que existeixen per descriure per una banda podem descriure a partir de contes, per vídeos, per assajos, per poesies, per poesies visuals, per novel·les, per fotografies tal i com vaig fer amb la descripció de la meva companya Sandra.

I també per cançons tal com vaig fer a la meva companya Mar.

Per finalitzar l’entrada m’agradaria compartir amb tots vosaltres que llegiu el meu blog, la lletra de la cançó que vaig fer amb molta il·lusió a la meva companya Mar Ferrer on em vaig atrevir a versionar la popular cançó de Pabló Alborán ( Te echado demenos).

ELLA ÉS...

Podria començar

que ella és especial.

Una noia peculiar,

d’uns ulls grans i verds i

un somriure sense igual,

Tenia ganes ja

de dedicar-te això

per expressar que sento

Un rellotge en espera,

i uns minuts només parlant de tu.

Sens dubte es tracta de la  Mar,

fa temps que ens coneixem les dos

És diferent, és especial

en el món, no trobem dues noies iguals

És diferent, és especial

és el moment de parlar tots de la Mar...

Morena ella és,

d’estatura normal,

uns dents perfectes,

llavis carnosos, pell morena,

cabells llargs i sedosos.

Avui la Mar Ferrer,

ella es troba aquí

protagonitzant la història

de dues nenes, dues dones

que ara són més que amigues.

A l’escola Sant Ramon Nonat

va iniciar-se una gran amistat.

És diferent, és especial

en el món, no trobem dues noies iguals

És diferent, és especial

és el moment de parlar tots de la Mar...

A parlar de la Mar...

A parlar de la Mar...

Paraules,

que il·luminen el meu rostre

i per tant nomes puc dir:

ara és el seu temps!

És diferent, és especial

en el món, no trobem dues noies iguals

És diferent, és especial

és el moment de parlar tots de la Mar...

La Mar, la Mar, la Mar...

Silenci!

Hola de nou estimats lectors de Primers passos d’innocència!

Fa dies a la classe de COED vam treballar per grups set articles sobre el procés comunicatiu.

Els articles sobre el procés comunicatiu són els següents:

• Escoltar i sentir.
• Aprendre i créixer.
• El regal de la comunicació.
• Fer silenci.
• Gramàtiques del silenci.
• Un tramvia anomenat.
• Una imatge val més que mil paraules.

Al meu grup ens va tocar un titulat: fer silenci. El article era senzill però amb moltes veritats amagades sobre paraules conegudes i d’altres més complexes.

Francesc Torralba en el capítol de fer silenci, que pertany al llibre de “L’Art d’escoltar”, intenta explicar la importància que té el silenci per tal de realment escoltar a l’altre persona i el que diu. Escoltar, per tant, requereix un silenci tant físic com interior.No només serveix el silenci físic, si fos així, ens quedaríem a mig camí del que és realment escoltar i possiblement només sentiríem el que ens diuen.

Aquest silenci interior és més difícil d’assolir perquè la nostra ment sempre té alguna distracció. Tendim a ocupar-la amb objectes, representacions, records... La ment vola d’aquí cap allà i tot el que hi flueix ens supera. Tot això, però, és una immersió provisional que ens distreu durant uns instants i ens fa perdre el fil. Les distraccions poden venir donades per aspectes externs o bé interns. En el segon cas, l’oient, per exemple, pot relacionar alguna paraula del discurs que està escoltant i, arrel d’aquella paraula, tenir un allau de pensaments, records, reflexions, emocions... Que fan que es distregui i deixi de seguir el discurs, per tant, com hem dit abans, perdi el fil del discurs.

Per tal d’evitar que la nostra ment caigui en distraccions cal deixar-la en blanc, assolir aquesta tabula rasa que representa que som al néixer. Així, aconseguir que la ment és centri totalment en les paraules de l’altre i eviti la dispersió.

           

Quan s’aconsegueixi silenciar aquestes veus de la nostra ment, és quan l’altre ressona dins nostre i de veritat l’estem escoltant. 

Per acabar m'agradaria acabar posar una frase del article:

“Cal tenir ben present que el silenci no és l’absència de paraules, sinó una creació interior”.

Fins a la pròxima!

Aprene'm a editar videos de YOUTUBE

Avui us parlaré d'un altre lloc web revolucionari:  YouTube.

Com bé he dit youtube és un lloc web en el qual els usuaris poden pujar i compartir vídeos. Va ser creat per tres extreballadors de PayPal el febrer de 2005.

YouTube fa servir un reproductor en línia basat en Adobe Flash per mostrar el seu contingut (tot i que també pot ser un reproductor basat en l'estàndard HTML5, que YouTube va incorporar poc després que la W3C el presentés i que és suportat pels navegadors web més importants). És molt popular gràcies a la possibilitat d'allotjar vídeos personals de manera senzilla. Allotja una varietat de clips de pel·lícules, programes de televisió i vídeos musicals. Malgrat que les normes de YouTube impedeixen pujar vídeos amb drets d'autor, aquest material existeix en abundància, així com continguts amateur com videoblocs. Els enllaços a vídeos de YouTube poden ser també insertats en blogs i llocs web personals fent servir API o incrustant codi HTML.

A la classe de GITIC hem après ha editar vídeos, per això aquí us deixo el projecte que he realitzat:

Espero que us agradi!