Del 5 de desembre de 2013 a 1891...

Estimats lectors i lectores del meu blog.

Avui em trobo aquí per dedicar-vos uns minuts de com he viscut en primera persona recitar un poema de Joan Maragall davant de tota la classe.

Ha estat una experiència bastant difícil que realment m’ha fet patir bastant. Un cúmul de nervis, adrenalina, ganes d’acabar i recitar el poema Enviant Flors es va apoderar de mi el passat 5 de desembre.

A la classe de COED la nostra tutora de l’assignatura l’Imma des de les primeres sessions que vam fer a classe ens va explicar que hauriem de fer una recitació d’un poema, en el qual un company ens faría d’anotadors, en el cas que ens quedem en algún momento del poema en blanc i un altre ens grabaría per fer posteriorment una autoavaluació.

Doncs si el dia 5 de desembre va arribar i la primera a les 12 vaig haver de recitar.

Vaig recitar el poema que com bé abans he dit es titula Enviant Flors de 1891, d’un gran escriptor molt reconegut: Joan Maragall.

Ara un posaré el poema:

Veig flors, i penso en tu. Faré portar-les

a tu pel dolç camí de cada dia;

que omplin d'aromes davant meu la via,

després a vora teu vindré a olorar-les.

Grat ens serà tenir-les davant nostre,

a l'hora de parlar de l'amor meu:

vers el gerro florit baixaré el rostre,

tot alçant els meus ulls al somrís teu.

Tu triaràs una poncella encesa,

al damunt del teu pit la clavaràs,

i, amb moviment de cígnia bellesa,

arquejant el teu coll l'oloraràs.

Al sentir l'alè tebi amb què la mulles,

al frec constant del teu bell rostre ardent,

la rosa adreçarà totes ses fulles

i es badarà desesperadament.

I encara em mig riuràs; mes quan me veges

de tu a la flor, mentres jugueu aixís,

moure l'esguard guspirejant d'enveges,

fugirà en sec ton confiat somrís.

Per acabar m’agradaría posar un vídeo en el qual el poema de Joan Maragall és recitat d’una manera molt especial cantat.

Fins a la pròxima estimats lectors i lectores!

Les quatre habilitats lingüístiques i les propietats de text/discurs.

A la classe de Coed hem treballat les quatre habilitats lingüístiques.
Adivineu quines són?

No patiu aquí mateix en uns minuts us faré un recordatori de quines són aquestres quatre. La primera habilitat lingüística és llegir.

Llegir és el procés mitjançant el qual és comprèn un text escrit. Llegir és igual a comprendre. I podem trobar quatre implicacions per Isabel Solé(1982).

 1. Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. Això vol dir que el significat que té un escrit pel qui llegeix no és una replica del significat que l’autor va voler donar-li. És una construcció pròpia que implica el text, que implica els coneixements previs de l’autor i els objectius que s’enfronta.
2. Llegir és aconseguir un objectiu. Sempre llegim per alguna finalitat. L’objectiu guia a la lectura. Els objectius poden ser molts i molt variats. L’objectiu determinarà el tipus,estratègies de cultura i moltes vegades el control inconscient que exercim de la lectura.
3. Llegir és un procés d’interacció entre qui llegeix i el tema. Qui llegeix ha de fer-se seu el text. Relacionant-lo amb allò que ja sap i en segon lloc ha d’adaptar-se al text. Transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.

F.Smith: informació visual/informació no visual 

Això consta en la comprensió: Saber desifrar, conèixer la llengua en què és escrit, familiaritzar amb el tema tractat.
4. Llegir és un procés de predicció i inferència* continua, això és diu perquè qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre això ho pot fer a partir d’algun element del text, a partir de funció dels seus coneixements i a mesura que va llegint, redificant o reformulant aquestes hipòtesis i si cal en fa algunes de noves.

inferència*  : És l’habilitat de comprendre algún aspect del text, a partir del significat de la resta, a partir del context.

La segona habilitat és escriure: aquesta és un procés en el qual és produeix un text escrit significatiu. Escriure té tres aspectes importants: 
1. Aspectes formals: com la cal•lígrafia (habilitat motora o motriu), la relació so-grafia, i la disposició en l’espai.
2. Aspectes lingüístics: morfològics, lexicològics, sintàctics, semàntics.
3. Aspectes discursius: tipologia textual (tipus de text), propietats del text/característiques del text (coherencia, adeqüació, cohesió, correcció,estil/repertori/variació), procés de composició escrita: (planificar, redactar, revisar).

La tercera habilitat lingüística és parlar, aquesta és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

I l’última, però no menys important és escoltar.
 Escoltar és comprendre un missatge, a partir d’enlleçar un procés cognitiu de construcció de significat i d’interpretació d’un discurs o un missatge pronunciat oralment. 
Aquesta  té sis implicacions:
1. Demana un paper actiu i participatiu.
2. Demana un respecte pel emissor i per les seves idees.
3. Demana ser objectiu per intentar entendre que ens vol dir l'altre.
4. Sap descobrir els objectius i pròposits de l'orador.
5. Sap descobrir les idees principals del missatge.
6. Sap reaccionar el missatge i parlar si cal quan acaba l'orador.



A continuació m'agradaria explicar les característiques o propietats del text/ discurs, ja que també és molt important a l'hora d'escriure en un text.
Es pot trobar de dos tipus: les descriptives i les prescriptives (que són les que marquen només l’ús.). Les característiques del text són les propietats que té un escrit quan actua eficaçment com a missatge real en una situació comunicativa. Quan passa tot això parlem d’un text significatiu. Sinó les compleix és un no-text (majoritàriament d’oracions sense sentit). Són les que analitzen, expliquen el funcionament d’un aspecte lingüístic.
A continuació explicaré quatre pinzellades d’aquestes propietats :

 • Adequació: El grau d’adaptació d’un discurs a la seva situació comunicativa, tenint en compte l’interlocutor i el propòsit o objectiu.
 • Coherència: Propietat del text que selecciona la informació rellevant de la que no és. A més estableix la relació lògica i no contradictòria entre les diferents parts d’un text/discurs. I tenint en compte l’estructura lògica del text.
• Cohesió: Conjunt de relacions o vincles de significat que s’estableixen entre diferents parts del text i que permeten al lector interpretar aquest text amb eficàcia. És pot aconseguir amb connectors o formes de cohesió, com per exemple: el•lipsis del subjecte, locucions (adverbials, preposicionals…), pronoms, conjunció, preposicions, adverbis.
• Correcció: Es refereix a la “norma” explícita d’ús en una comunitat lingüística de parlants. [L’autoritat lingüística: DIEC (diccionari), establert pel Institut d’estudis Catalans].
• Variació: Es refereix a la qualitat dels trets estilístics i expressius d’un escrit d’acord amb determinats valors i actituds socials. (Ús de sinònims, hiperbatons, metàfores…).

Ara m'agradaria recomenar-vos un llibre que vam llegir a classe:
Com parlar bé en públic, un llibre que també requereix tenir en compte les quatre habilitats lingüístiques i les propietats del text ja que un bon orador ha de saber: llegir perfectament alguna cita, escriure un bon guió, parlar evidentment i escoltar al públic.

Després d’una explicació curta però intensa segur que us he aclarat una mica més del que són les quatre habilitats lingüístiques.

Espero que més o menys pogueu veure que fem a les classes. 

 Fins a la pròxima!

Identitat i Territori: Festes populars catalanes!

Hola estimats lectors i lectores! 

Benvinguts un dia més al meu blog!

Avui m’agradaria explicar-vos una experiència inèdita plena de nervis, emocions, rialles… que vaig viure el passat 27 de novembre junt amb la meva companya de treball Mar Ferrer.

Vam fer l’exposició d’Identitat i territori!

Setmanes abans estavem molt nervioses perquè no sabiem com anavem a encaminar el treball, però finalment vam aconseguir un tema que encara que és molt típic va molt relacionat amb els nens, l’autèntic motor de la nostra futura professió. Vam escollir el tema de les Festes Populars Catalanes. Per ser més concret ho vam fer de quatre festes meravelloses: el Carnestoltes, Sant Jordi, la Castanyada i el Nadal (centrant-nos en el Caga Tió i en el Reis Mags d’Orient), a més vam explicar petites anècdotes que compartíem totes dues perquè a la primària anavem juntes a l’escola. I vam explicar com viviem i celebravem nosaltres a l’escola aquestes grans festes.

 Per parlar del meu treball d’Identitat i Territori és evident que tant la meva companya Mar, com jo ens hem basat en que podem veure que les festes són de les majors il·lusions dels nens i que ells comparteixen la seva alegría amb tots nosaltres. Per fer aquesta presentació vam comptar amb l’ajuda d’un gran suport digital: el prezi.

Com bé he dit abans a l’exposició vam parlar sobre quatre festes populars molt importants al territori Català. Perquè us pogueu situar una mica millor. M’agradaria fer cinc cèntims sobre aquestes festes:

• Carnestoltes: 
  
   És una festa mòbil que es celebra normalment entre el 2 i el 27 de febrer. És una festa pagana, però tot i això podem dir que té una relació amb la religió. En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer. La celebració comença en el moment que el rei Carnestoltes dóna permís en el seu pregó per passar-ho bé sense cap mena de limitacions, llavors és el momento de ballar i desfilar disfressat. Però el caos i la bogeria només duren uns diez, ja que la gent pensa que tant de desordre no és bo. L’últim dia de judici, el rei es declarat culpable de tot, i se’l condemna a mort, cremant-lo en públic.

•  Sant Jordi:
  
  És una festa que es celebra el 23 d’Abril. És famosa per la seva llegenda en el qual el cavaller salva a la princesa del drac, el cavaller clava l'espasa al drac i de la sang que surt neix una rosa que després donarà a la princesa. Els catalans surten al carrer per celebrar la festivitat de Sant Jordi, patró de Catalunya, el Dia del Llibre i la Fira de les Roses.

• La Castanyada: És una festa popular de Catalunya que es celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n’ha desplaçat la celebració a la vigilia d’aquesta diada, per això es celebra entre el 31 d’octubre i el 1 de novembre. Fa molts anys la Castanyada era una celebració dedicada als morts. En l’actualitat és pot dir que la celebració consisteix en menjar castanyes, panallets, moniatos, fruita confitada i la beguda típica és el moscatell, però en definitiva és celebra en l'àmbit: escolar, familiar, amb amics: la qüestió és passar-ho bé i estar junts.

•     Nadal: Quan vam decidir fer el Nadal ens vam centrar en dos festes que tenen molt de ressó en els nens:

                 - El Caga tió: 
        El Tió es fa cagar per la vigília de Nadal o el mateix dia 25 de desembre. El tió haurà de presidir la casa durant tots els dies prèvis a les festes de Nadal. Caldrà que es tingui cura d'ell i alimentar-lo per tal que es faci fort i màgic. I el dia que cantem la canço del Caga Tió surtirà regals i llaminadures.

- Reis Mags d’Orient: La celebració és el 6 de gener, encara que a la seva vígilia el dia 5 es fa una cabalgada, per tal de que els nens puguin portar les seves cartes als Reis d'Orient. 

Els Reis Mags provenen segons el Nou Testament, uns mags que guiats per un estel, van portar regals a Jesús. Aquests regals van ser or, encens i mirra. 

Per finalitzar aquesta entrada del blog us posaré un vídeo que hem realitzat per aquest treball, on veure els nens i nenes i les festes i podreu comprovar que al veure-ho a tots absolutament a tots se’ns escapa del rostre un somriure.

Petons i fins a la próxima!

Que he après de la conferència ?

Avui us parlaré sobre la conferència que va haver el divendres 15 de novembre. 

Aquesta conferència van parlar sobre l'utilització de les pissarres electròniques i dels ipads en el món educatiu. En aquí en el que vam fer va ser utilitzar el twitter, i anant escribint a través d'ell coses de la conferència. La conferència va estar dividida en dues parts. En la primera van parlar sobre l'utilització de les pissarres electròniques en el dia a dia en les escoles. Ens van donar consells i  vam poder veure quines aplicacions eren les que feien servir . En aquesta fotogràfia que vaig fer durant la confèrencia és pot veure com el coferenciant ens està explicant una de les aplicacions.

En la segona part de la conferència van venir l'escola Mare de Déu de la Mercè, els qui ens van explicar l'utilització dels ipads en el àmbit escolar, sobretot ens van destacar el de anglès i matemàtiques, també ens van explicar que en el ipad no podem trobar molts programes i que molts d'ells els han creat la pròpia escola. 

En aquesta fotogràfia és pot veure com utilitzen l'ipad a primària.

Espero que us agradi!

Descriure...

Descriure. Què és descriure? 
Descriure és un concepte difícil d’explicar-ho però molts cops és més difícil realitzar-ho, sinó que m’ho diguin a mi que el passat 30 d’octubre vaig haver de descriure a dues companyes a la classe de COED, per partida doble: per una banda vaig descriure a la Sandra amb una imatge i un eslògan, i per una altra vaig descriure a la Mar d’una forma més atrevida:
 Vaig fer-li una cançó que vaig titular: Ella és…

Descriure és una actitivitat que realitzem des del principis dels temps. La descripció és un mode d’organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. És poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes. L’objectiu primordial de la descripció és proporcionar informació i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l’intercanvi, aixó com el grau d’importància que atorguem a ordenar estrictament la informació.

Podem distingir dos classes de descripció:

·    La descripció objectiva: L’autor adopta una actitud imparcial davant l’objecte descrit, i és limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen( no intenta suscitar cap emoció estètica en el lector). Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.

·   La descripció subjectiva: l’autor reflecteix el que li suggereix personalment l’objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

Com heu pogut observar us he fet una breu explicació del què és la descripció.

Ara un diré les diverses maneres que existeixen per descriure per una banda podem descriure a partir de contes, per vídeos, per assajos, per poesies, per poesies visuals, per novel·les, per fotografies tal i com vaig fer amb la descripció de la meva companya Sandra.

I també per cançons tal com vaig fer a la meva companya Mar.

Per finalitzar l’entrada m’agradaria compartir amb tots vosaltres que llegiu el meu blog, la lletra de la cançó que vaig fer amb molta il·lusió a la meva companya Mar Ferrer on em vaig atrevir a versionar la popular cançó de Pabló Alborán ( Te echado demenos).

ELLA ÉS...

Podria començar

que ella és especial.

Una noia peculiar,

d’uns ulls grans i verds i

un somriure sense igual,

Tenia ganes ja

de dedicar-te això

per expressar que sento

Un rellotge en espera,

i uns minuts només parlant de tu.

Sens dubte es tracta de la  Mar,

fa temps que ens coneixem les dos

És diferent, és especial

en el món, no trobem dues noies iguals

És diferent, és especial

és el moment de parlar tots de la Mar...

Morena ella és,

d’estatura normal,

uns dents perfectes,

llavis carnosos, pell morena,

cabells llargs i sedosos.

Avui la Mar Ferrer,

ella es troba aquí

protagonitzant la història

de dues nenes, dues dones

que ara són més que amigues.

A l’escola Sant Ramon Nonat

va iniciar-se una gran amistat.

És diferent, és especial

en el món, no trobem dues noies iguals

És diferent, és especial

és el moment de parlar tots de la Mar...

A parlar de la Mar...

A parlar de la Mar...

Paraules,

que il·luminen el meu rostre

i per tant nomes puc dir:

ara és el seu temps!

És diferent, és especial

en el món, no trobem dues noies iguals

És diferent, és especial

és el moment de parlar tots de la Mar...

La Mar, la Mar, la Mar...

Silenci!

Hola de nou estimats lectors de Primers passos d’innocència!

Fa dies a la classe de COED vam treballar per grups set articles sobre el procés comunicatiu.

Els articles sobre el procés comunicatiu són els següents:

• Escoltar i sentir.
• Aprendre i créixer.
• El regal de la comunicació.
• Fer silenci.
• Gramàtiques del silenci.
• Un tramvia anomenat.
• Una imatge val més que mil paraules.

Al meu grup ens va tocar un titulat: fer silenci. El article era senzill però amb moltes veritats amagades sobre paraules conegudes i d’altres més complexes.

Francesc Torralba en el capítol de fer silenci, que pertany al llibre de “L’Art d’escoltar”, intenta explicar la importància que té el silenci per tal de realment escoltar a l’altre persona i el que diu. Escoltar, per tant, requereix un silenci tant físic com interior.No només serveix el silenci físic, si fos així, ens quedaríem a mig camí del que és realment escoltar i possiblement només sentiríem el que ens diuen.

Aquest silenci interior és més difícil d’assolir perquè la nostra ment sempre té alguna distracció. Tendim a ocupar-la amb objectes, representacions, records... La ment vola d’aquí cap allà i tot el que hi flueix ens supera. Tot això, però, és una immersió provisional que ens distreu durant uns instants i ens fa perdre el fil. Les distraccions poden venir donades per aspectes externs o bé interns. En el segon cas, l’oient, per exemple, pot relacionar alguna paraula del discurs que està escoltant i, arrel d’aquella paraula, tenir un allau de pensaments, records, reflexions, emocions... Que fan que es distregui i deixi de seguir el discurs, per tant, com hem dit abans, perdi el fil del discurs.

Per tal d’evitar que la nostra ment caigui en distraccions cal deixar-la en blanc, assolir aquesta tabula rasa que representa que som al néixer. Així, aconseguir que la ment és centri totalment en les paraules de l’altre i eviti la dispersió.

           

Quan s’aconsegueixi silenciar aquestes veus de la nostra ment, és quan l’altre ressona dins nostre i de veritat l’estem escoltant. 

Per acabar m'agradaria acabar posar una frase del article:

“Cal tenir ben present que el silenci no és l’absència de paraules, sinó una creació interior”.

Fins a la pròxima!

Aprene'm a editar videos de YOUTUBE

Avui us parlaré d'un altre lloc web revolucionari:  YouTube.

Com bé he dit youtube és un lloc web en el qual els usuaris poden pujar i compartir vídeos. Va ser creat per tres extreballadors de PayPal el febrer de 2005.

YouTube fa servir un reproductor en línia basat en Adobe Flash per mostrar el seu contingut (tot i que també pot ser un reproductor basat en l'estàndard HTML5, que YouTube va incorporar poc després que la W3C el presentés i que és suportat pels navegadors web més importants). És molt popular gràcies a la possibilitat d'allotjar vídeos personals de manera senzilla. Allotja una varietat de clips de pel·lícules, programes de televisió i vídeos musicals. Malgrat que les normes de YouTube impedeixen pujar vídeos amb drets d'autor, aquest material existeix en abundància, així com continguts amateur com videoblocs. Els enllaços a vídeos de YouTube poden ser també insertats en blogs i llocs web personals fent servir API o incrustant codi HTML.

A la classe de GITIC hem après ha editar vídeos, per això aquí us deixo el projecte que he realitzat:

Espero que us agradi!